Kyogen, teatre còmic japonès

Els que hem segui en twitter ja sabreu que ahir vaig poder presenciar una classe de teatre Kyogen. L'associació KI-ZU-NA de la universitat de Kyoto, una associació d'intercanvi cultural, va fer una petita introducció a aquest estil de teatre. En concret a Japó existeixen 3 estils de teatre tradicional, el Kyogen, el Nô i el Kabuki. 

A diferencia dels altres dos, que són més artístics, el kyogen és un estil de teatre fet per fer riure al públic. Tot i que cal puntualitzar que es per fer riure a la gent del segle XV i XVI, per tant el estil difereix molt del humor actual. Aquest teatre es feia normalment en els santuaris sintoistes on es solia tenir un escenari per les representacions. Aquest escenari per això es quadrat i obert en tots els costats per tant el public es posava en totes les direccions. D'aquí surten moltes de les característiques particulars d'aquest estil de teatre: no té gairebé cap objecte en el escenari, per tal de no entorpir la vista de les persones; els interpretes parlen d'una manera especial, molt forta i molt lentament (video despres), i els moviments són molt lents i marcats perquè tothom pugi seguir la escena. 

La introducció es feia en japonès i angles a la vegada. Un expert en Kyogen parlava sobre el tema i una persona del grup KI-ZU-NA traduïa al angles, el millor que podia. El expert combinava explicacions amb practica, que ajudava molt. Ens anava explicant coses com la entonació, la manca d'elements escènics o el us del ventall. 

Després d'una introducció d'uns 45 minuts, ens van interpretar 2 parts d'una obra popular. El grup de teatre estava format per 5 persones, però la interpretació va a anar a càrrec de 3. Us deixo una petita part de la interpretació.

Finalment va haver una part de pratica. Jo em vaig limitar a mirar a veure que feien els altres perque no estava segur d'entendre-ho tot xD

Botiges per otakus a Kyoto!

Despres de que ahir fes un dia pluja torrencial (el riu que travessa Kyoto anava especialment carregat), avui ha sortit el sol, més o menys. De fet a Japó en general, el sol es difícil de veure, sobretot a la època de pluges. No es que estigui plovent tot el dia, però generalment sempre hi ha núvols o boira alta.

La pluja de dissabte des de la finestra

Com m'ha donat la impressió que no plouria - tot i que no les tenia totes- he agafat la bicicleta i cap a Yodobashi. Volia comprar un micro per les videotrucades. El que porta el portàtil no esta malament, però al esta a prop del ventilador i... no acaba de ser el més adequat. Com no anava malament de temps i només volia comprar una cosa, he canviat de ruta i he passat per Teramachi dori. No era el primer cop que hi anava però al anar amb tranquil·litat he vist que la zona no només es un carrer sinó un conjunt de carrers, perpendiculars com els paral·lels, que fan de Teramachi una de les millors zones per passejar de la ciutat.

Però avui quant he passat me donat compte que no només venen records sinò que hi ha varies botigues Otakus! Hi ha fins a 3 on venen productes otakus, com mangas figures o merchandaising.

I el mateix carrer, un cop passat Shojo i acabat la zona amb terrat, hi ha 4 o més botigues dedicades a la electrònica, tan primera mà com segona. M'encanten aquestes botigues, hi ha de tot pel bon amant de la electrònica, des de ordinadors, gràfiques, torres; passant per ratolins, teclats, ventiladors; a cablejat o xips. També venen portàtil de segona mà o pantalles. Tot i que crec que els portàtils de segona mà no són del tot econòmics. Segur que hi tornaré aviat!

Al Yodobashi he trobat el que buscava, però m'hi he estat una bona estona. És enorme i trobar les coses a vegades costa. De pas he fet algunes compres frikis extres.Sembla que el micròfon funciona bastant bé pel preu que tenia, que es l'interessant.

Finalment, tornant m'he desviat una mica més i he passat pel costat del Palau imperial que hi ha a Kyoto. Com no estava segur del cel, he decidit no parar, però aniré segur un dia d'aquests.

Menja, menja a dojo!

Una més que interessant costum dels grups d'investigador japonesos és que cada cop que algú va a algun lloc de congres/estada/vacances porta un petit dolç del lloc on va. I com molts es passen el dia donant voltes la taula s'emplena de menjar en pocs dies.
Així es tal com la tinc, en 2 setmanes sense menjar-me res.

Densha, densha everywhere!

Cap de setmana i per tant toca fer algu diferent que sigui treballar. I aquest cap de setmana tocava un event important de veritat: Rail Expo Kyoto. I es que hi ha una cosa que m'agrada molt, el trens japonesos i les seves maquetes. I una exposició de maquetes de trens que es fes a Kyoto no m'ho podia perdre!

S'ha de dir que a Japó hi ha una autentica passió pels trens, no només els de alta velocitat sino qualsevol. El canvi d'un tipus de tren per un altre en les linies de tren japoneses provoca autèntic furor. Per comentar, fa poc un tipus de Shinkansen (tren bala) va fer el seu últim viatge i els bitllets per aquest trens estaven venuts des de feia mesos.

L'event esta organitzat per Volks. Alguns potser coneix la marca per les nines BJD o les dollfies que fan, pero el seu camp de "treball" és més ampli: es dediquen a la majoria de hobbies que pugi tenir un japonès: nines, figures de manga o videojocs, trens en miniatures, maquetes d'avions belics, etc.

Per tant, ahir, després d'esperar que pares de ploure una mica, vaig agafar la bicicleta i vaig anar a la botiga que té Volks a Kyoto que esta bastant lluny d'on visc, més o menys a una hora amb bicicleta. Em va costar una mica trobar el lloc perquè a simple vista sembla un edifici d'oficines com la resta que hi ha aprop, però al apropar-me vaig veure la marca de l'empresa.

A l'entrada del edifici hi ha una petita plaça que estava completament ocupada de maquetes i expositors de les empreses que dominen el negoci del trens i les maquetes de trens. Com he dit, els trens mouen gent i hi ha moltes empreses dedicades a les maquetes de trens o al merchandaising sobre ells. Per tant les empreses mostraven els seus nous models de trens, vies o edificis en miniatura. Bastant impresionant.

Conjunt de miniatures per maquetes de trens basats en les pel·lícules del estudi  Ghibli.

La botiga de Volks estava basada en 2 pisos: un dedicat a les miniatures de trens i un altre a la resta de hobbies en general, com pot ser el manga. És realment increïble la quantitat de coses relacionades amb els trens i amb les maquetes que hi ha. Hi ha varies revistes especialitzades i vídeos on es grava el recorregut dels trens.

Petita joia pels amants de la línia Yamanote de Tokyo:
un rellotge igual que els indicadors de la línia. I per només 200€!

Alguna de les moltes coses que vaig trobar a la botiga
relacionat amb el Anime de Ikoku meiro no croisée 

 Però la fira no acabava aquí. Tenien reservada una planta extra a sobre de tot del edifici dedicada a petits comerços i artesants. Hi havia gent que feia maquetes de trens amb només un tros de llautó pla, gent que personalitzava els vagons per fer-los més reals, aficionats a depen de quines línies o trens amb merchandaisng sobre aquest o gent que venia tiquets de tren antics. Es podien trobar parts de trens senceres a preus alarmants o mapes reals de les línies com els que surten a l'estació. El paradís pels amats dels trens.
I finalment, la part que me va agradar més a mi: un parell de grans maquetes amb una desena de trens en miniatura sobre elles on et deixaven controlar-les. I quant parlo de controlar-les no parlo de fer que avanci el tren o no, parlo de panells de control increïblement sofisticats amb pantalla! Pots "sentir" com es conduir un tren. Realment increïble.

Un nen conduint una dels trens en miniatura despres de que jo deixes de jugar.

Per fer més amena la fira, a l'entrada et repartien un full amb una especia de ginkama. En diferents parts de la botiga hi havien "amagats" parades de trens amb un segell que havies de marcar al full. Llavors podies participar en una rifa. Només em va tocar un paquet de clinex, que es el tipic premi de consolació a Japó.

Vaja va ser un dia productiu.

Spanish in the group!

L'altre dia va entrar un nou noi al grup, un espanyol que a més va estar uns 3/4 anys a Catalunya. Interessant perquè al menys puc parlar amb algú més i no he de parlar amb Angles, que sincerament, em fa pal.

Avui teniem group meeting de nou. Els group meeting aquí són xerrades d'uns 30 minuts de 4 persones del grup on expliquen els avenços que han fet fins la data. Després de cada xerrada, 2 persones han de fer preguntes. Si, obligadament xD Avui em tocava fer-ne una. Crec que ha estat interessant - tirant-me floretes xD. És cansadet, quatre xerrades de 30/40 minuts, perquè s'allarguen sempre, amb preguntes acaba la cosa en 2,30 hores. A més que els canvis de tema són interessant. Per si de cas, el group meeting comença a les 8 del matí. La proporció de gent que s'adorm es de 1 de cada 5. No esta mal.
Vaja, que es cansat. Així que avui volia una bona quantitat de insanes i infinites pizzes. I de pas li mostrava on estava aquest interessant lloc al nou del grup, que esta una mica perdut. Aquests dies li he anat mostrant les 4 cosetes que he aprés en aquest mes que ja porto, però el buffet lliure de pizzes és un punt interessant que sempre està bé tenir en compte.
Evidentment el Teramachi dori, sempre et dona alguna sorpresa agradable. Com per exemple una botiga de bastonets per menjar. Només bastonets per menjar. Hi havien entre 10 € i 500€. No he pogut apreciar la diferencia entre els de 10 i els de 400, encara soc molt inexpert en el tema dels bastonets. També he trobat yukates a bon preu, uns 30 €. Però el que es mereix la fotu de l'entrada és aquest "grup de musics" que potser li sonen a algú ;) La Mio crec que te un problema en els braços.

Ruta turistica

Ja estem a juny, falten menys perquè acabi la meva estada a Kyoto i comenci les meves vacances. Preparant una mica aquestes vacances, fa temps que tenia pensada fer una ruta per on volia anar per preparar-la per les vacances i no trobar-me sorpreses. L'avantatge de viure aquí, sol i sense res millor a fer, a part de avançar en el projecte. La ruta en qüestió és anar al pavelló de plata, passeig del filòsof i acabar amb el temple Nazen-ji. És una ruta bastant típica de fer per Kyoto. Com em sobrava temps i anava amb bici, finalment l'he fet una mica més llarga, com podeu veure en el google maps.

Primerament he anat amb bicicleta al l'entrada del pavelló de plata, el Ginkakuji. És sense cap dubte un dels grans atractius turístics de Kyoto, que no son pocs. A diferencia del pavelló daurat (Kinkakuji), al qual aniré un altre dia, el Ginkakuji no esta cobert de plata. Originalment es va pensar en fer-ho, però per aquella època no hi havien diners i el Shogun no va poder acabar el pavelló.

Per anar al Ginkakugi hi ha tot un carrer totalment comercial/turistic, ple de suvenirs i botigues amb menjar tipicament japonès. Però el més interessant i possiblement menys conegut es el temple sintoista que hi ha just al costat. Just al peu de la muntanya. No és gran cosa, però esta bé i no hi sol passar gairebé ningú, tot i esta al costat un dels carrers on deuen passar més persones a Kyoto.

Un cop he donat una volta i he fet algunes fotus, he agafat la bicicleta que tenia aparcada en l'entrada del carrer i m'he dirigit al passeig del filòsof. Es un llarg caminet al costat d'un canal d'aigua tot ple de cireres. És anomenat així perque un important filosof japones del segle XX, Nishida Kitaro, hi passejava cada matí per meditar. El recorregut és simplement màgic. A un pas de la natura i de la ciutat, el paseig es manté bastant pur de botiges. És bastant agradable inclús anant amb bicicleta. No he trigat més de 30 minuts a fer-lo complet al bicicleta per això.

Al llarg del passeig hi ha fins a 5 temples diferents, però avui me parat kumanonyakuoji, un temple sintoista que puja la muntanya i que és el punt final del paseig del filosof. Petit, però m'agrada molt que estigui tant prop de la natura.

Llavors, un cop fora del paseig me dirigit cap el temple, Nazen-ji. Nazen-ji es un temple budista molt gran i molt antic -data de 1210. Amb uns jardins i unes vistes increïbles, és una visita casi obligada a Kyoto.

Llavors, com era aviat (no havia trigat més de 40 minuts a fer el trajecte amb bicicleta) i guiat pels mapes que havia anat vienet, me dirigit al Heian-jingu. No esta a més de 20 minuts de Nazen-ji. I de camí, una sorpresa. Per entrar al temple Heian, hi ha un tori enorme al ben mitx de la carretera. Es bastant impressionant.

El temple Heian es sintoista i és dels més grans que he vist. Un gran pati i bastants edificis, es un lloc macu de veure. Hi ha uns jardins a la part esquerra, però valen 600 yens veure'ls...

Un cop acabat això, he anat a dinar. Us deixo unes fotus més que he anat fent ;).